Fins aviat, Rossinyol.

El projecte són somriures, somriures que no paraven quan pujàvem la música del cotxe i ballàvem de maneres estranyes.

És il·lusió, la que hem posat tots per tal de que aquest projecte avanci o la que demostra la veu de la mentorada quan la truques per explicar-li quin nou destí ens espera el pròxim dia, encara que al final ens haguem de tancar a casa la Maria a jugar a un joc de taula per culpa del temps.

És veure com es creen vincles entre els mentorats, gràcies a les excursions i trobades que hem fet tots junts o, en el meu cas, veure com creix l'amistat entre els tres mentorats que quedàvem sempre junts i que al principi no es coneixien. Tanmateix entre els mentors, organitzant aquestes excursions i trobades!

Compartir és un dels valors que es destaquen amb aquest projecte, que t’ensenyin la música, l’esport o els llocs que els agraden més i que tu també puguis fer-ho.

Durant aquests mesos hem creat una AMISTAT que, tot i que potser ara no ens veurem tant, espero no perdre. Moltes gràcies a tots els que heu fet possible aquest projecte. 

A la fotu, la Noura i la Celina a la festa de final del projecte fent una de les proves que haviem preparat els mentors. 

:)